València, 24 de febrer de 2017 – Els grups parlamentaris de Les Corts signaren una declaració institucional en el passat ple per tal de manifestar la ferma voluntat del parlament valencià pel respecte, la tolerància i la igualtat, també en l’esport, on cal eradicar la LGTBfòbia existent. El text, llegit pel President Enric Morera, és el següent:

El 19 de febrer de 1961 va nàixer a Anglaterra Justin Fashanu, el primer futbolista professional que va expressar públicament i oberta la seua homosexualitat. Això era l’any 1990, però lamentablement, el jugador anglés es va suïcidar en 1998. En l’actualitat i des de fa alguns anys se celebra en el dia del seu naixement el Dia Internacional contra la LGTBfòbia en l’esport que s’ha convertit ja en un símbol de la lluita per eradicar la discriminació per raons d’identitat de gènere, expressió de gènere o orientació sexual, especialment en el món del futbol.

Quasi 20 anys després de la seua mort i encara que la situació ha millorat sensiblement a nivell de Drets Civils i de defensa de la dignitat de les persones LGTB+, i sent el nostre país un dels que existeix una major acceptació social envers aquests col·lectius, queda encara molt per fer a l’àmbit de l’esport. Fins al moment, els i les esportistes espanyoles que s’han declarat obertament LGTB+ són casos molt excepcionals. Un clar exemple és que cap dels atletes que van formar l’expedició espanyola en les Olimpíades de Rio de Janeiro 2016 era obertament LGTB+, sobre tot si tenim en compte que aproximadament un 10% de la població espanyola pertany a algun d’aquests col·lectius segons les dades clàssiques dels Informes Kinsey.

No solament existeix una falta de visibilitat i una llei de silenci per por de les reaccions dels patrocinadors i les graderies, sinó que, al futbol per exemple, setmana darrere setmana, en centenars d’estadis d’arreu de l’Estat, l’orientació sexual és utilitzada com a arma llancívola, amb l’intent d’insultar, ferir i degradar a jugadors/es, tècnics/ques i col·legiats/des. Resulta preocupant que, malgrat tenir una llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport 19/2007, la paraula homofòbia no aparega en l’articulat i la Comissió Antiviolència haja fet oïdes sordes als càntics ofensius que han denunciat diverses associacions LGTB+. Sembla doncs que les autoritats i institucions no s’han preocupat per generar el clima d’acceptació necessari en l’esport espanyol.

El cas de Jesús Tomillero, primer àrbitre espanyol a declarar obertament la seua homosexualitat, qui ha sigut insultat i agredit, arribant fins i tot a denunciar pressions d’algunes institucions i a rebre amenaces de mort, posa de manifest que encara queda molt de camí per recórrer per a fer de l’esport i, especialment del futbol, un espai de llibertat i igualtat.

Per sort, existeixen en el nostre país diverses associacions esportives l’objectiu de les quals és crear una nova cultura de l’esport basat en la igualtat i el respecte a la diversitat. Clubs esportius com ara Samarucs València, al costat de la resta de membres de l’Associació Esportiva Ibérica (ADI), treballen perquè el futbol, el voleibol, la natació, el senderisme i, en general, tots els esports, siguen un espai més del que puga gaudir qualsevol persona sense por de veure’s agredit ni pel color de la seua pell, ni per la seua religió, ni, per descomptat, per la seua orientació sexual.

Des de les institucions no podem deixar que aquest tipus d’associacions es convertisquen en l’únic reducte de seguretat moral o, fins i tot, física en el qual les persones LGTB+ puguen practicar esport. Un esport que no és només una opció d’oci o de vida saludable sinó un dret fonamental reconegut per la UNESCO en la seua Carta Internacional Revisada de l’Educació Física, l’Activitat Física i l’Esport, tenint l’Estat l’obligació de garantir-ho d’acord amb l’article 43.3 de la Constitució Espanyola.

Per tot açò, Les Corts MANIFESTEN:

1) La seua denúncia explícita contra l’homofòbia, lesbofòbia, bifòbia i transfòbia en l’àmbit de l’esport i en la societat en general.

2) El seu reconeixement de la tasca que les associacions i clubs esportius LGTBI+ fan per la integració i la igualtat en l’esport.

3) La necessitat de treballar i educar des de les institucions perquè els atacs basats en la LGTBIfòbia en l’esport tinguen una mateixa condemna tant social com institucional i jurídica que els basats en el gènere o el color de la pell.

Esta noticia también está disponible en: Castellano

DEIXAR UN COMENTARI

Escribe tu comentario
Please enter your name here